tema : Historia
Comentar (0)EnviariCalCompartir

martes 14 de noviembre de 2023 - 19h

Conferencia "La pintura mural del músicu de San Miguel de Lillo"

CONFERENCIA D'ÁSTURA DEL MARTES 14 DE PAYARES:
"LA PINTURA MURAL DEL MÚSICU DE SAMIGUEL DE LLIÑO", por LORENZO ARIAS PÁRAMO.
El profesor titular d'Historia del Arte Lorenzo Arias va ufiertanos una conferencia sobre la figura del músicu de Lliño (848 e. c.), ñidiamente venceyada al ciclu iconográficu de los Comentarios al Apocalipsis de Beatu de Llébana.
-----------------------------------
Atenéu Obreru de Xixón
Antigua Escuela Comerciu, 2ª planta
19:00 hores
-----------------------------------
La conferencia d'esti mes, mui especializada, va tratar de l'ayalga artística del músicu de Samiguel de Lliño, que apaeció tocando un cordófonu, fechu aislláu d'importancia estremada na iconografía eclesiástica del sieglu IX y venceyáu al ciclu iconográficu de Beatu de Llébana, gran defensor de la "Asturiensi ecclesia" frente al adopcionismu de Toledo. ¿Innovación artística? ¿Dixebra de les normes? Con seguridá esistiríen representaciones pictóriques figuratives muncho más estendíes nesta y otres ilesies. ¿Qué podemos deprender d'ello? Les respuestes tienles ún de los grandes especialistes del arte, la metroloxía y la pintura mural altomedieval: el profesor Lorenzo Arias Páramo.
----------
LORENZO ARIAS ye Profesor Titular d'Historia del Arte na Universidá d'Uviéu. Tien decenes de publicaciones científiques sobre los temes de la so competencia: 32 llibros, 23 artículos en revistes, 15 collaboraciones en obres coleutives, amás de ser autor y coordinador de la «Enciclopedia del Prerrománico en Asturias» (2 tomos), editada pola Fundación Santa María la Real d'Aguilar de Campoo en 2007.

Desenvolvió numberosos programes d'investigación en Planes Nacionales y Autonómicos -munchos d'ellos dientro del grupu "Arqueos"- y caltién trabayos activos col CSIC o la Conseyería de Cultura del Principáu. Ye miembru de numberoses comisiones científiques, asina como miembru de númberu permanente del RIDEA, miembru correspondiente del Institutu Arqueolóxicu Alemán y patronu d'honor de la Fundación Valdés Salas.